El 1967, durant la Guerra dels Sis Dies, l’Ora és reclosa amb dos joves més, l’Avram i l’Ilan, en un pavelló hospitalari de Jerusalem. En aquest ambient aïllat neix una gran amistat que portarà al matrimoni de l’Ora i l’Ilan i al naixement de l’Adam i l’Ofer.
Ara, l’Ofer, el fill petit de la parella, té vint anys, i tot i que ja ha complert amb el servei militar obligatori, accepta participar en una operació especial, en contra dels desitjos i els foscos pressentiments de la seva mare.
Ella, tot just divorciada, acompanya el seu fill al campament i, torbada i amoïnada, de sobte pren una decisió sorprenent: mentre l’Ofer estigui en combat, ella no es quedarà a casa, esperant notícies, sinó que emprendrà l’excursió a Galilea que havia projectat amb ell i creuarà a peu el territori israelià.
Per què caminar tant? Perquè mentre fugi, mentre es mogui, cap soldat podrà localitzar-la per donar-li la notícia i fer oficial la mort del seu fill i potser així aconseguirà conjurar el perill i evitar la desgràcia. L’Ora, però, no la farà sola, aquesta excursió. L’acompanyarà l’Avram, l’amic i amant dels anys de joventut. I com una mena de sortilegi, a mesura que caminin, que recordin, que parlin, reviuran el temps perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada